2. L'edifici del Castell de Bellver

L'EDIFICI

Entre les construccions bastides al llarg de la història de Mallorca, el castell de Bellver és, sens dubte, una de les més originals i emblemàtiques.

El castell fou construït entre 1300 i 1311 per ordre directa del rei Jaume II de Mallorca. La construcció del castell de Bellver era conseqüència d'una planificada organització de les accions de defensa per part de la Casa Reial de Mallorca. Fou concebut també como un palau-fortalesa en el qual els governadors podien resguardar-se amb seguretat en cas de perill i els sobirans realitzaren estades més o menys prolongades. 

Situat a uns 3 kilòmetres del centre de Ciutat, sobre un puig a 112 m d'alçada. El recinte respon a un pla molt concret y ben original, consta d'un edifici d'estil gòtic de planta perfectament circular, que s'organitza al voltant d'un pati també circular, amb quatre grans torres orientades cap als quatre punts cardinals. L'anomenada torre major, en direcció nord, està exempta del conjunt, era l'últim reducte de resistència si Bellver era atacat. Mentre que la resta de torres estan encastades al cos principal.

Entre els elements arquitectònics que més destaquen de la façana exterior de Bellver hi ha les finestres coronelles o geminades.  Situades a la planta noble, estan compostes per dos arcs estrets de mig punt separats per una columna.  Aquest tipus de finestres, també presents a l'interior de l'edifici, és bastant freqüent a l'arquitectura medieval de Palma.

Les obres del primer fossat que envolta el castell no es realitzaren finsel 1330. El fossat impedia que les forces atacants s'acostassin al castell, amés de fer-ne augmentar l'altura relativa.

Més modernament el castell no ha sofert gaire modificacions, sols s'ha afegit al conjunt un revellí que envolta el primer fossat i una estrada encoberta, amb dues estructures relacionades amb la implantació i desenvolupament de l'artilleria a l'illa.

ELEMENTS DEFENSIUS:

Barbacana

A l'exterior del castell a la banda de ponent, i a prop de la porta principal, hi ha la barbacana. Per la seva posició avançada, aquesta petita estructura era la línia principal de defensa i servia per a protegir els punts més estratègics i vulnerables de la fortalesa. Molt probablement la barbacana fou erigida el mateix segle XIV.

Antic pont llevadís d'accés al castell

Originàriament, el castell estava configurat amb un pont llevadís que travessava el fossat i servia d'accés a l'interior. Avui en dia aquest pont és de pedra però resten fossilitzades sobre els murs les politges que aixecaven i baixaven les cordes o cadenes del pont. Aquestes es troben desplaçades lleugerament cap a l'esquerra de l'accés principal ja que s'evitava crear un accés directe en línea recta i dificultava que és pogués realitzar un assetjament tombant la porta amb un ariet.

Bestorres

De caràcter militar, a Bellver hi ha quatre que s'alternen entre les torres principals. Són  petites garites semicirculars parcialment integrades en els murs, la funció principal de lesquals era la vigilància i el control dels perills provinents de l'exterior. També anomenats en els documents de l'època com gaytells o guaytells.

Sageteres

Un altre element que és present en moltes construccions defensives medievals són les sageteres o espitlleres, obertures verticals estretes i allargades que es troben en els murs exteriors. Per aquestes petites escletxes rectangulars, que s'obrien vers el seu interior, es podien disparar projectils sense el perill de ser ferits per l'enemic de fora.

Matacans

Es troben a la torre major i damunt del portal major també servien per avigilar i poder atacar l'enemic alhora. Des d'aquests punts es podien llençar sagetes, dards, pedres i altres objectes contundents i, fins i tot, arena calenta.

INTERIORS

És dins el castell on es pot contemplar tota la seva grandesa i exquisitat, i veure que, a part de com a fortalesa, el castell fou concebut com una residència reial amb uns acabats elegants i refinats.

A l'interior, els responsables de l'obra varen projectar un pati d'armes amb una planta circular amb vint-i-un arcs de mig punt i, mentre que a la planta superior es va dissenyar una galeria coberta amb voltes de creueria, típicament gòtiques, amb quaranta-dos arcs ogivals.  Tres escales de caragol comunicaven les dues plantes. D'aquestes, una fou derruïda més modernament per a la realització d'un accés més ample.

Al pati hi ha una cisterna de grans dimensions que rep l'aigua de pluja del mateix pati i dels terrats.

En origen, la planta baixa hi havia les estances destinades bàsicament al'abastament de Bellver i altres servien d'allotjament per al personal de serve i la tropa.

A la planta superior se situaven les cambres nobles on s'ubicaven les habitacions i dependències de la família reial, les sales oficials per a la celebració de reunions, recepcions i cerimònies; així com la capella de Sant Marc. La cuina que estava situada al costat de l'escala principal, és molt posterior i no feia part de la configuració primigènia del palau.

L'actual estat d'aquestes estances difereix molt del que en origen degueren tenir, especialment pel que fa a la decoració i mobiliari. Les habitacions de la planta noble estaven inicialment pintades amb colors vius i intensos. Del mobiliari antic no queda absolutament res i el que està exposat actualment als diferents espais fou adquirit en la dècada dels anys seixanta del segle passat.

La torre major

La torre major és la construcció més emblemàtica i singular del castell de Bellver. Es tracta d'un edifici de planta circular i 33 metres d'altura, situat exactament a la part septentrional. L'interior es distribueix en quatre cambres circulars de 6 m de diàmetre, que escomuniquen entre si mitjançant una escala de caragol que finalitza en una terrassa superior. Disposa a més d'un aljub que originàriament emmagatzemava aigua per a sobreviure en cas d'un setge prolongat. I és que la torre, pel fet d'estar més ben protegida , i aïllada de la resta de la fortalesa, era l'últim reducte de resistència si Bellver era atacat.

A la torre s'hi accedeix desde la terrassa superior del castell mitjançant un corredor sostingut per un doble arc apuntat. En origen es probable que s'hi accedís a través d'un pontllevadís.  Antigament també hi havia un segon accés amb un altre pont llevadís a la base de la torre que, travessant el fossat, sortia directament cap a l'exterior sense el perill d'haver de passar per la resta de l'edifici en cas de setge.

De manera tradicional, en aquest tipus de torres s'hi celebrava la cerimònia d'homenatge, per la qual el castellà, com a màxim responsable de la fortalesa, realitzava un jurament de fidelitat i obediència al seu rei o senyor i de defensar el castell. Tot plegat comporta que la torre ofereixi un aspecte senyorívol en el qual destaquen les cobertes amb volta de les sales i algunes finestres amb festejadors.